(article publicat el 6-12-2015, al diari digital: FetaSantFeliu)
Plens importants, on els continguts es dilueixen.-
En el ple del dia 26.11 no vam tenir, com VPSF, la possibilitat d'exposar de forma detallada el nostre punt de vista. Un Ple que va durar 260 minuts, i en el qual en el tema pressupostos cada representant de Grup tenia màxim dels màxims 10 minuts.
En definitiva, els pressupostos ocuparen menys del 30% del temps, mentre es donava corda a temes accessoris. (Exemple: ‘els impagaments de la Generalitat a les farmàcies'). Algun dia acabarem parlant del sexe de les pedres.
Un excés de temes accessoris, degraden els continguts importants i el possible interès del Ple queda esgotat en un tutti fruti.
Apart lo referit, l'exposició de VPSF va poder ser millor. Serveixin aquestes línies per intentar completar-la.
Participació, no gràcies.-
L'Equip de Govern (EG) proposa que els ciutadans participin per definir un 5% del pressupost, però nega el pa i la sal als seus representants polítics.
Als regidors electes de SFLl, només se'ls ha informat del decidit, no s'ha demanat opinió ni van voler escoltar el que alguns d'ells els van dir.
Bla bla bla amb la participació, però després resulta que gairebé sempre és mentida.
No els entra en el cap que participar implica també la possibilitat de codecidir.
VPSF va expressar (en Comissió) que aquests Pressupostos eren poc democràtics, doncs eren una imposició d'una minoria sobre una majoria.
Un pressupost que se'ls ha anat de les mans.-
Els ingressos mitjans per individu a Espanya han tornat al nivell de 2003.
El 2003 sumant: nòmines + despeses de funcionament + transferències i subvencions (és a dir: capitol1 + capitol2 + capitol4) teníem 24M eur. El 2016 seran 34,2M, la qual cosa representa una pujada de 10,2M euros (un 42,5% d'increment).
Era obligat un increment en nòmines i despesa social, però això només explica uns 5,5M.
Tornar a un major equilibri respecte a ingressos és una necessitat, doncs: 1.- la despesa social pot empitjorar; 2.- el ciutadà ha de contribuir (primordialment) en funció del que ingressa.... Apart de aquests criteris n'hi hauría un altre previ: la major despesa social hauría d'atendre's (primordialment) amb menor despesa ordinària i utilitzant part de l'estalvi col·lectiu (venda de patrimoni).
Son possibles altres xifres. A Esplugues tenim un exemple, allí amb una població similar però amb una renda per cápita un 14% superior, ens trobem amb uns pressupostos ordinaris + inversions = 39M ... que són més baixos que els nostres (46M).
A SFLL paguem un 18% més i si comparem a renda constant, paguem un 32% més.
Per on podrien reduir-se despeses?-
Renegociar contractes. Reduir subvencions a entitats recreatives (la gran crisi que ha conduït a l'Ajuda Social a 4000 santfeliuencs ho requereix temporalment). Ídem amb les ajudes a ONG d'altres països. La partida ‘Estudis i Treballs Tècnics’ pot reduir-se. La resta de capítol 2 pot reduir-se. Rebobinar compres recents de patrimoni (vendre), per reduir interessos i poder invertir per reduir despeses. Estudiar alternatives referents al tema de pagues diferides. Racionalitzar i reduir el Cartipaç.
Aplicant mesures d'aquest tipus es podria reduir molt el pressupost, fent-ho més sostenible davant un futur encara complicat.
Per empitjorar-ho tot: el desgavell inversor.-
Queda el pitjor: el nostre Equip de Govern planteja un pressupost d'inversions 2016 de 8 M euros. Un disbarat.
Una IC més feble, amb un PSC que traeix (amb aquests pressupostos) el contracte amb el seu electorat: s'han llançat a unes inversions que no tenen precedents en una situació de crìsi.
Aquestes inversions, podrien reduir-se a 3M i quedar-se només en els temes que derivessin en una menor despesa futura. A Esplugas, les inversions són només de 3M euros.
Aquesta política inversora: gens participativa, megalòmana i expoliadora de la precària butxaca ciutadana, ... constitueix la pitjor notícia d'aquests pressupostos.
Si, continua uns anys la precarietat i disminueix la capacitat de despesa dels jubilats: D'on sortiran els ingressos per sostenir pressupostos creixents que es combinen amb plans d'inversió fora de mida?
PSC e IC han estat tants anys governant SFLl, que semblen creure que l'Ajuntament és seu i en conseqüéncia els diners ciutadans també.
Els diners son de tots. Si un partit de l'Equip de Govern: s'inventa inversions, no les consulta, i vol imposar-les recolzant-se en un malalt d'amnèsia; això s'assembla bastant a un frau.
Concloent.-
A SFLl tenim 4000 persones necessitades. Atendre això és prioritari. Això suposa fer renúncies. Governar és escollir.
Els diners son de tots, per tant és obligat: debatre a fons, i codecidir amb alts nivells de consens.
L'Equip de Govern pot modificar tot el referent a Inversions, disposa de varis mesos.
El exemple d'Esplugues demostra que es possible gestionar d'una altre manera.
L'objectiu veïnal haurien de ser: pressupostos e inversions amb consens superior al 70%.
Abans que ‘polítics’, tots som veïns i responsables de tenir un futur sostenible.
P.D.- Algunes dades addicionals:
El 73% dels ingressos pressupostaris vénen d'impostos i taxes locals..
La ràtio de deute del Ajuntament està en el 42,9% (respecte a l'ingrés de l'any anterior).
La part de dubtós cobrament, (sense el de la Generalitat Llei de Barris, etc), s'en va als 9-10 M euros.
El sou brut mitjà mensual d'un treballador de l'Ajuntament de SFLL és de 2500 euros i el del treballador espanyol és de 1315.
Els experts diuen que les pensions futures seràn un 20-25% més baixes (TV3 Nov 2015)
El Patrimoni (Fons Propis) de l'Ajuntament supera els 60 M euros.
El valor dels immobles ha tornat al que tenia en els anys 2003-2004.
miércoles, 31 de mayo de 2017
martes, 30 de mayo de 2017
Pujades de preu en les ordenances. La superioritat moral del 26,7%.
(article publicat el 18-11-2015, al diari digital: FetaSantFeliu)
La reducció del valor cadastral acollint-se a disposicions de l'Estat, és un encert de l'Equip de Govern (EG). No obstant això volem dir amb orgull que l'únic grup polític que portava al seu Programa la reducció del Valor Cadastral va ser Veïns per Sant Feliu. D'aquesta forma, els múltiples impostos que es basen en el V Cadastral quedaran afectats positivament
De la resta de decisions del EG no podem congratular-nos: 'congelar': preus públics, IBI, impostos i taxes ... és una aixecada de camisa al ciutadà.
Quan en lloc d'inflació hi ha deflació, a les ordenances fiscals els correspondria reduir la càrrega sobre els ciutadans. I això sabent que s'està prenent l'IPC com a índex, quan hauria de prendre's la variació d'ingressos mitjans.
Si en els últims 7 anys s'han erosionat ingressos i patrimonis (25% a 35%). Una Administració responsable haguere d'haver-se proposat reduir gradualment de forma important la càrrega ciutadana (incrementant l'ajuda social en tot el que fos necessari).
En negar-se a reactualitzar a la baixa l'IBI (i altres taxes i preus), s'està utilitzant l'IBI com a mecanisme de redistribució basant-se en una concepció barroera de la fiscalitat. Persones amb pocs ingressos però amb immobles antics veuen així delmats els seus ingressos per un Ajuntament que no vol entendre que els mecanismes redistributius ja li vénen dels fons que li transfereix l'Estat (i que en bona part s'originen en un IRPF (aquest si) redistribuidor).
Un partit sense capacitat per ser alternativa a Madrid (i per tant fer política redistributiva al IRPF), es dedica aquí a fer la seva particular ‘justícia redistributiva’ via mantenir una presió impositiva al nivell dels anys de la bombolla.
No diuen la veritat quan argumenten que es pugen càrregues a causa de la major despesa social. Mirin els presupostos.
Mentrestant i sense immutar-se, ens anuncien més de 6 M euros d'inversions, moltes d'elles supèrflues (o diferibles) en una crisi com l'actual (que ha comportat a uns 4000 sanfeliuencs haver de demanar ajudes socials). No és això un gran disbarat?
Volen fer-nos entendre que les inversions es paguen soles, pel mer fet que una part ve condicionada per transferències d'altres administracions i la resta són crèdits. Volen fer-nos entendre que no és possible reduir impostos via diferir/reduir inversions. Gran part de la seva argumentació és gairebé un insult a la intel·ligència dels ciutadans.
S'escuden en terminologies de comptabilitat administrativa alienes al ciutadà mitjà, i en la inèrcia administrativa (viratge del gran vaixell) per seguir com sempre (‘llenya al mico’).
Els ingressos i patrimoni de la gent estan al nivell de 2003, i cap a allí haurien de realinearse les ordenances i els pressupostos (afegint el plus de despesa social que hem d'atendre durant el temps que calgui). Gradualment si, amb un consens ampli també .... però sense entretenir-nos perqué ja anem tard.
Res d'això s'està fent. La minoria majoritària (IC EUiA) segueix 'erre que erre', fent i desfent al seu antull sense prendre en compte les opinions de altres grups polítics. La crossa política que li dóna el PSC (suposem que temporalment?), li és suficient (amb l'ajuda puntual d'algun despistat (en ordenances va ser JUNTS)) per obtenir en regidors el que no té en vots.
La minoria majoritària va perdre vots a mansalva el 24M, quedant-se en el 26,7% del vot emès no nul.
Amb només el 26,7% pretén passar-se pel folro els anhels de canvi (pluralitat, participació) que es van manifestar en les últimes municipals?
Amb només el 26,7% pretén donar una nova estocada a la disminuïda butxaca de la gent?.
Un 49,7% de vots emesos va ser favorable a reduir càrrega impositiva, però hi ha gent que creu que pot negar-lis contínuament sobirania als ciutadans e imposar la seva subjectiva ‘superioritat moral’. Fins a quan?
Finalment. Hauran vist que l'EG demana participació per decidir petites inversions (fins uns 0,4 M euros (7% del total)). És una finalitat benintencionada però buida, en el que tindran poc èxit ... perquè ..... Com es pot demanar participació als ciutadans, i al mateix temps negar-la a gran part dels seus representants recentment escolllits????
La reducció del valor cadastral acollint-se a disposicions de l'Estat, és un encert de l'Equip de Govern (EG). No obstant això volem dir amb orgull que l'únic grup polític que portava al seu Programa la reducció del Valor Cadastral va ser Veïns per Sant Feliu. D'aquesta forma, els múltiples impostos que es basen en el V Cadastral quedaran afectats positivament
De la resta de decisions del EG no podem congratular-nos: 'congelar': preus públics, IBI, impostos i taxes ... és una aixecada de camisa al ciutadà.
Quan en lloc d'inflació hi ha deflació, a les ordenances fiscals els correspondria reduir la càrrega sobre els ciutadans. I això sabent que s'està prenent l'IPC com a índex, quan hauria de prendre's la variació d'ingressos mitjans.
Si en els últims 7 anys s'han erosionat ingressos i patrimonis (25% a 35%). Una Administració responsable haguere d'haver-se proposat reduir gradualment de forma important la càrrega ciutadana (incrementant l'ajuda social en tot el que fos necessari).
En negar-se a reactualitzar a la baixa l'IBI (i altres taxes i preus), s'està utilitzant l'IBI com a mecanisme de redistribució basant-se en una concepció barroera de la fiscalitat. Persones amb pocs ingressos però amb immobles antics veuen així delmats els seus ingressos per un Ajuntament que no vol entendre que els mecanismes redistributius ja li vénen dels fons que li transfereix l'Estat (i que en bona part s'originen en un IRPF (aquest si) redistribuidor).
Un partit sense capacitat per ser alternativa a Madrid (i per tant fer política redistributiva al IRPF), es dedica aquí a fer la seva particular ‘justícia redistributiva’ via mantenir una presió impositiva al nivell dels anys de la bombolla.
No diuen la veritat quan argumenten que es pugen càrregues a causa de la major despesa social. Mirin els presupostos.
Mentrestant i sense immutar-se, ens anuncien més de 6 M euros d'inversions, moltes d'elles supèrflues (o diferibles) en una crisi com l'actual (que ha comportat a uns 4000 sanfeliuencs haver de demanar ajudes socials). No és això un gran disbarat?
Volen fer-nos entendre que les inversions es paguen soles, pel mer fet que una part ve condicionada per transferències d'altres administracions i la resta són crèdits. Volen fer-nos entendre que no és possible reduir impostos via diferir/reduir inversions. Gran part de la seva argumentació és gairebé un insult a la intel·ligència dels ciutadans.
S'escuden en terminologies de comptabilitat administrativa alienes al ciutadà mitjà, i en la inèrcia administrativa (viratge del gran vaixell) per seguir com sempre (‘llenya al mico’).
Els ingressos i patrimoni de la gent estan al nivell de 2003, i cap a allí haurien de realinearse les ordenances i els pressupostos (afegint el plus de despesa social que hem d'atendre durant el temps que calgui). Gradualment si, amb un consens ampli també .... però sense entretenir-nos perqué ja anem tard.
Res d'això s'està fent. La minoria majoritària (IC EUiA) segueix 'erre que erre', fent i desfent al seu antull sense prendre en compte les opinions de altres grups polítics. La crossa política que li dóna el PSC (suposem que temporalment?), li és suficient (amb l'ajuda puntual d'algun despistat (en ordenances va ser JUNTS)) per obtenir en regidors el que no té en vots.
La minoria majoritària va perdre vots a mansalva el 24M, quedant-se en el 26,7% del vot emès no nul.
Amb només el 26,7% pretén passar-se pel folro els anhels de canvi (pluralitat, participació) que es van manifestar en les últimes municipals?
Amb només el 26,7% pretén donar una nova estocada a la disminuïda butxaca de la gent?.
Un 49,7% de vots emesos va ser favorable a reduir càrrega impositiva, però hi ha gent que creu que pot negar-lis contínuament sobirania als ciutadans e imposar la seva subjectiva ‘superioritat moral’. Fins a quan?
Finalment. Hauran vist que l'EG demana participació per decidir petites inversions (fins uns 0,4 M euros (7% del total)). És una finalitat benintencionada però buida, en el que tindran poc èxit ... perquè ..... Com es pot demanar participació als ciutadans, i al mateix temps negar-la a gran part dels seus representants recentment escolllits????
lunes, 22 de mayo de 2017
Nous temps .. Noves polítiques?
(article publicat el 28-5-2015, al diari digital: FetaSantFeliu)
–Felicitar als guanyadors.–
Santfeliu ha parlat, i toca reflexionar sobre el que s'ha expressat el 24 de maig, sense treure pit ni deprimir-se pels resultats, amb la fredor de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat, amb perspectiva de futur, intentant sortir una mica de la mirada partidista.
Santfeliu ha parlat i ha dit coses en part iguals i en part diferents a les que va dir fa quatre anys. Un temps nou s'ha obert.
En primer lloc felicitar als qui han guanyat amb diferència aquestes eleccions, felicitar a IC. Han guanyat amb 4526 vots, que encara que suposen (amb un 20,65% addicional de vots totals emesos no nuls ni blancs en 2015, i comparant 2015 (4526) amb 2011 a vots constants (4423x1,2065)) uns 810 vots de menys: suposen, malgrat tot, una clara victòria.
Victòria que es veu reforçada per la fragmentació de la resta de vots. Victòria que revaloritza el lideratge de l'actual alcalde. Victoria que també es retroalimenta per la 'caiguda' del seu anterior soci de govern (CiU passa de 4 a 2 regidors), alliberant a IC de lligams que potser en 2011 eren 'obligats' per una correlació de forces complicada... !!!Felicitats doncs¡¡¡
En segon lloc cal felicitar a ERC, que sense fer una campanya dura amb adversaris 'tocats', ha aconseguit un notable increment de vots. Una bona notícia, en la mesura que ERC és fiable en els seus plantejaments socials, anticorrupció, i sobiranistes.
ERC té una de les claus del futur de SFLl, i és vital per a la política de pactes que ha d'iniciar IC. Seria molt positiu que aconseguís 'vendre' molt bé la seva força relativa en la correlació existent ... doncs d'això dependrà en bona part que hi hagi o no 'noves polítiques'. (ERC té algun bon mestre a l'altre costat del riu Llobregat)
En tercer lloc constatar que els ciutadans han volgut que a SFLl passem de 4 grups polítics a 8 grups, en una clara mostra: de rebuig al sistema polític anterior, i de voler polítiques basades en pactes i sostingudes per (amplis?) governs de coalició.
En quart lloc cal saludar els molt bons resultats que ha obtingut Ada Colau a Barcelona i Manuela Carmena a Madrid. Saludar-los: per la importància política que té un desplaçament de les grans capitals cap a l'esquerra, per la constatació de la irrupció d'una nova generació, i per la previsible influència que van a tenir sobre municipis propers com el nostre.
–Entendre la nova correlació de forces. L'hora de la responsabilitat. –
Toca avui ser comprensiu amb els adversaris i exigent amb el teu grup. No és el moment d'enrocar-se en posicions de principi, ni de prejutjar actituds d'uns i altres: és el moment d'entendre quina correlació de forces s'ha creat i quins són els interessos en joc. Entenent-ho, es pot actuar de forma creativa i sense perdre's a resoldre falsos conflictes.
És el moment de respondre generosament a tot el que la ciutadania ha expressat el passat 24 de maig, el moment d'avaluar quin pes relatiu tenen els diferents punts programàtics (sumant els coincidents amb altres grups i comparant els diferents).
Santfeliu ha parlat, i als grups polítics correspon estudiar alternatives per a un futur Govern que sigui capaç de fer polítiques que responguin a la gran majoria de ciutadans.
És l'hora de la responsabilitat envers els nostres conciutadans, l'hora de la política, l'hora de fer avançar SFLl integrant el màxim nombre d'esforços.
Igualar els vots totals per poder comparar forces.-
Per saber que ha succeït en el 24M respecte als succeït en les municipals de 2011, cal fer la comparativa a vots constants, és a dir multiplicant els vots que cada grup va obtenir en 2011 pel factor 1,2065 (ja que en 2011 va haver-hi 15545 vots emesos a grups (no blancs ni nuls) i en 2015 hi ha 18755, i 18755/15545=1,2065 ... hi ha doncs una diferència de +3210 vots en 2015 que suposen un +20,65%).
Així doncs, afegim als vots que cada grup va tenir en 2011 el 20,65% addicional perquè s'iguali el total de vots a candidatures de 2011 i el que s'ha donat en 2015. D'aquesta forma podrem analitzar els canvis en la força relativa de cada grup entre 2011 i 2015.
Comparativa.-
Resulta llavors el següent:
–- PSC perd 1402 'vots' (doncs en 2011 va tenir 4217 que multiplicats per 1,2065 serien 5088 (a vots constants totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 3686, ens queden els -1402) ... o sigui perd el 27,6% del que tenia (a vots constants) en 2011.
–- CiU perd 1531 'vots' (doncs en 2011 va tenir 2855 que multiplicats per 1,2065 serien 3445 (a vots constants totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 1914, ens queden els -1531) ... o sigui perd el 44,4% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- PP perd 1502 'vots' (doncs en 2011 va tenir 2441 que multiplicats per 1,2065 serien 2945 (a vots constants totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 1443, ens queden els -1402) ... o sigui perd el 51,0% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- IC perd 810 'vots' (doncs en 2011 va tenir 4423 que multiplicats per 1,2065 serien 5336 (a v. c. totals de 18755) i restant això dels vots de 2015: 4526, ens queden els -810) ... o sigui perd el 15,2% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- ERC guanya 1521 'vots' (doncs en 2011 va tenir 741 que multiplicats per 1,2065 serien 894 (a v. c. totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 2415, ens queden els +1521) ... o sigui guanya el 170% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- C's guanya 1507 'vots' (doncs en 2011 va tenir 440 que multiplicats per 1,2065 serien 531 (a v. c. totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 2038, ens queden els +1507) ... o sigui guanya el 283% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- Veïns per Sant Feliu (candidatura nova) guanya 1475 vots
–- Junts per Sant Feliu (candidatura nova) guanya 1258 vots
Que podem deduir d'aquestes dades?.-
- El PP sofreix un daltabaix brutal. Les causes cal buscar-les en els resultats a nivell Espanya provocats per ser el partit (amb diferència) més afectat per la corrupció.
- C's sembla recollir un percentatge altíssim dels vots que perd el PP, és com si C's fos l'alternativa reformista escollida per l'electorat del PP.
- CiU sofreix un daltabaix molt fort e inesperat. Difícil establir les causes, doncs la component general del desgast per JPF's i per desgast de governar la Gene no sembla que en altres llars sigui tan rotund. Tampoc resulta fàcil avaluar la quantia del possible desgast per la labor de govern a SFLl.
– ERC rep vots tant dels qui abandonen CiU com dels qui el 2011 van votar a SI i ara no han pogut votar-ho perquè no s'ha presentat.
El tipus de campanya que ha fet ERC ha estat molt plana i sense arestes. Només el 74% dels vots que perden CiU+SI han recalat en ERC; per tant han tingut fugides i és difícil saber cap a on.
- El PSC, perdent el 27,6% de la seva força relativa, sofreix una garrotada tot i fer una campanya notable tant en recursos dedicats com en la focalització d'un missatge propi.
Resisteix millor que a Bcn, on Collboni sembla que no ha fet el ple de pakistanesos.
Va utilitzar el -9% il·legal de l'IBI, més com a arma tàctica que com una estratègia creïble d'admetre el desequilibri de l'IBI.
Només per molt poc no ha aconseguit els 5 regidors, amb la qual cosa podria haver 'salvat' el resultat encara i haver perdut més d'una quarta part de la seva força relativa.
- IC perd el 15,2% de força relativa, la qual cosa no és poca cosa. Però surt com a vencedor per la major pèrdua de força relativa dels seus adversaris, i per la dificultat de les forces emergents a aconseguir un resultat més contundent.
Ha tret partit de regentar l'alcaldia, i a pesar que també li ha afavorit el corrent general de grans municipis més 'a l'esquerra', ... les dades numèriques ens diuen que ha sofert un gran desgast i que part del seu electorat de 2011 s'ha anat a les candidatures noves.
– Veïns guanya 1475 vots, resultat bo però que no compleix els objectius.
Guanya principalment vots que abans estaven en el PSC e IC, i alguns més d'altres opcions.
Consolida un vot transversal, al obtenir en tots els districtes entre el 5,7% i el 10%.
Va fer un aposta forta en decidir el format Agrupació d'Electors, la consecució de moltes signatures fou una precampanya, però també va suposar un desgast que es va acusar quan va arribar la campanya. Difícil saber si amb una campanya millor s'haguessin obtingut més resultats. Segur que: la millor difusió del Programa, la preparació d'actes i debats, i l'aprofitament de tots els recursos, hagués tingut resultats.
En qualsevol cas, es buscava un mínim de 3 regidors i no s'han aconseguit, raó per la qual cal analitzar quina és la millor forma de fer avançar un Programa que inclou parts que poden tenir viabilitat en l'actual correlació de forces.
- JUNTS guanya 1258 vots i aconsegueix un bon resultat.
Guanya principalment vots que abans estaven en PSC e IC, i probablement alguns més de la resta.
Tot això malgrat no haver tingut una política de pactes clara ni coherent, ni d'haver controlat que abans de fer primàries es requerien una sèrie de condicions previes.
Ha tingut moments interessants en campanya, i ha sabut capitalitzar l'ona favorable que venia de 'Bcn en comú' i de l'efecte Podemos.
Resum de l'anàlisi de resultats.-
Tot ha canviat però tot pot seguir igual.
Una major pluralitat s'ha establert, i ve causada pel fastigueix dels ciutadans cap a unes formes de fer política en les quals ells cada vegada pintaven menys. Hi ha hagut un fortíssim càstig cap a dos partits, un dels quals governava a SFLl.
Però aquests importants canvis que han provocat que en lloc de 4 grups municipals n'hi hagi 8, i que aparegui com a missatge clar la 'obligació' d'anar cap unes polítiques més dialogants, no s'han concretat en una correlació clara en favor de noves polítiques.
Els nous actors polítics no han tingut els resultats suficients per impossar un canvi de model.
Hi ha un canvi però lo nou no neix amb suficient força i lo vell tindrà la possibilitat de canviar les polítiques o de no canviar-les.
La contradicció es reflexa molt en contemplar que ha passat al si de IC. D'un costat com a partit (a Catalunya) defensor de noves formes de fer política. D'altre banda a SFLl com a representant del establishment, sovint sord al que diuen els ciutadans i sovint també lligat de mans per pactes contranatura.
Tot plegat ha fet que fins i tot tenin molt a favor (IC) per ampliar la seva majoria, ha sofert una garrotada important. No obstant, però, la major feblesa relativa dels altres i la l'existència d'incompatibilitats entre alguns ... fa que el resultat és que IC tot i desgastar-se fortament es consolida també fortament.
–Felicitar als guanyadors.–
Santfeliu ha parlat, i toca reflexionar sobre el que s'ha expressat el 24 de maig, sense treure pit ni deprimir-se pels resultats, amb la fredor de la intel·ligència i l'optimisme de la voluntat, amb perspectiva de futur, intentant sortir una mica de la mirada partidista.
Santfeliu ha parlat i ha dit coses en part iguals i en part diferents a les que va dir fa quatre anys. Un temps nou s'ha obert.
En primer lloc felicitar als qui han guanyat amb diferència aquestes eleccions, felicitar a IC. Han guanyat amb 4526 vots, que encara que suposen (amb un 20,65% addicional de vots totals emesos no nuls ni blancs en 2015, i comparant 2015 (4526) amb 2011 a vots constants (4423x1,2065)) uns 810 vots de menys: suposen, malgrat tot, una clara victòria.
Victòria que es veu reforçada per la fragmentació de la resta de vots. Victòria que revaloritza el lideratge de l'actual alcalde. Victoria que també es retroalimenta per la 'caiguda' del seu anterior soci de govern (CiU passa de 4 a 2 regidors), alliberant a IC de lligams que potser en 2011 eren 'obligats' per una correlació de forces complicada... !!!Felicitats doncs¡¡¡
En segon lloc cal felicitar a ERC, que sense fer una campanya dura amb adversaris 'tocats', ha aconseguit un notable increment de vots. Una bona notícia, en la mesura que ERC és fiable en els seus plantejaments socials, anticorrupció, i sobiranistes.
ERC té una de les claus del futur de SFLl, i és vital per a la política de pactes que ha d'iniciar IC. Seria molt positiu que aconseguís 'vendre' molt bé la seva força relativa en la correlació existent ... doncs d'això dependrà en bona part que hi hagi o no 'noves polítiques'. (ERC té algun bon mestre a l'altre costat del riu Llobregat)
En tercer lloc constatar que els ciutadans han volgut que a SFLl passem de 4 grups polítics a 8 grups, en una clara mostra: de rebuig al sistema polític anterior, i de voler polítiques basades en pactes i sostingudes per (amplis?) governs de coalició.
En quart lloc cal saludar els molt bons resultats que ha obtingut Ada Colau a Barcelona i Manuela Carmena a Madrid. Saludar-los: per la importància política que té un desplaçament de les grans capitals cap a l'esquerra, per la constatació de la irrupció d'una nova generació, i per la previsible influència que van a tenir sobre municipis propers com el nostre.
–Entendre la nova correlació de forces. L'hora de la responsabilitat. –
Toca avui ser comprensiu amb els adversaris i exigent amb el teu grup. No és el moment d'enrocar-se en posicions de principi, ni de prejutjar actituds d'uns i altres: és el moment d'entendre quina correlació de forces s'ha creat i quins són els interessos en joc. Entenent-ho, es pot actuar de forma creativa i sense perdre's a resoldre falsos conflictes.
És el moment de respondre generosament a tot el que la ciutadania ha expressat el passat 24 de maig, el moment d'avaluar quin pes relatiu tenen els diferents punts programàtics (sumant els coincidents amb altres grups i comparant els diferents).
Santfeliu ha parlat, i als grups polítics correspon estudiar alternatives per a un futur Govern que sigui capaç de fer polítiques que responguin a la gran majoria de ciutadans.
És l'hora de la responsabilitat envers els nostres conciutadans, l'hora de la política, l'hora de fer avançar SFLl integrant el màxim nombre d'esforços.
Igualar els vots totals per poder comparar forces.-
Per saber que ha succeït en el 24M respecte als succeït en les municipals de 2011, cal fer la comparativa a vots constants, és a dir multiplicant els vots que cada grup va obtenir en 2011 pel factor 1,2065 (ja que en 2011 va haver-hi 15545 vots emesos a grups (no blancs ni nuls) i en 2015 hi ha 18755, i 18755/15545=1,2065 ... hi ha doncs una diferència de +3210 vots en 2015 que suposen un +20,65%).
Així doncs, afegim als vots que cada grup va tenir en 2011 el 20,65% addicional perquè s'iguali el total de vots a candidatures de 2011 i el que s'ha donat en 2015. D'aquesta forma podrem analitzar els canvis en la força relativa de cada grup entre 2011 i 2015.
Comparativa.-
Resulta llavors el següent:
–- PSC perd 1402 'vots' (doncs en 2011 va tenir 4217 que multiplicats per 1,2065 serien 5088 (a vots constants totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 3686, ens queden els -1402) ... o sigui perd el 27,6% del que tenia (a vots constants) en 2011.
–- CiU perd 1531 'vots' (doncs en 2011 va tenir 2855 que multiplicats per 1,2065 serien 3445 (a vots constants totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 1914, ens queden els -1531) ... o sigui perd el 44,4% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- PP perd 1502 'vots' (doncs en 2011 va tenir 2441 que multiplicats per 1,2065 serien 2945 (a vots constants totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 1443, ens queden els -1402) ... o sigui perd el 51,0% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- IC perd 810 'vots' (doncs en 2011 va tenir 4423 que multiplicats per 1,2065 serien 5336 (a v. c. totals de 18755) i restant això dels vots de 2015: 4526, ens queden els -810) ... o sigui perd el 15,2% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- ERC guanya 1521 'vots' (doncs en 2011 va tenir 741 que multiplicats per 1,2065 serien 894 (a v. c. totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 2415, ens queden els +1521) ... o sigui guanya el 170% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- C's guanya 1507 'vots' (doncs en 2011 va tenir 440 que multiplicats per 1,2065 serien 531 (a v. c. totals de 18755) i restant això dels vots 2015: 2038, ens queden els +1507) ... o sigui guanya el 283% del que tenia (a v. c.) en 2011.
–- Veïns per Sant Feliu (candidatura nova) guanya 1475 vots
–- Junts per Sant Feliu (candidatura nova) guanya 1258 vots
Que podem deduir d'aquestes dades?.-
- El PP sofreix un daltabaix brutal. Les causes cal buscar-les en els resultats a nivell Espanya provocats per ser el partit (amb diferència) més afectat per la corrupció.
- C's sembla recollir un percentatge altíssim dels vots que perd el PP, és com si C's fos l'alternativa reformista escollida per l'electorat del PP.
- CiU sofreix un daltabaix molt fort e inesperat. Difícil establir les causes, doncs la component general del desgast per JPF's i per desgast de governar la Gene no sembla que en altres llars sigui tan rotund. Tampoc resulta fàcil avaluar la quantia del possible desgast per la labor de govern a SFLl.
– ERC rep vots tant dels qui abandonen CiU com dels qui el 2011 van votar a SI i ara no han pogut votar-ho perquè no s'ha presentat.
El tipus de campanya que ha fet ERC ha estat molt plana i sense arestes. Només el 74% dels vots que perden CiU+SI han recalat en ERC; per tant han tingut fugides i és difícil saber cap a on.
- El PSC, perdent el 27,6% de la seva força relativa, sofreix una garrotada tot i fer una campanya notable tant en recursos dedicats com en la focalització d'un missatge propi.
Resisteix millor que a Bcn, on Collboni sembla que no ha fet el ple de pakistanesos.
Va utilitzar el -9% il·legal de l'IBI, més com a arma tàctica que com una estratègia creïble d'admetre el desequilibri de l'IBI.
Només per molt poc no ha aconseguit els 5 regidors, amb la qual cosa podria haver 'salvat' el resultat encara i haver perdut més d'una quarta part de la seva força relativa.
- IC perd el 15,2% de força relativa, la qual cosa no és poca cosa. Però surt com a vencedor per la major pèrdua de força relativa dels seus adversaris, i per la dificultat de les forces emergents a aconseguir un resultat més contundent.
Ha tret partit de regentar l'alcaldia, i a pesar que també li ha afavorit el corrent general de grans municipis més 'a l'esquerra', ... les dades numèriques ens diuen que ha sofert un gran desgast i que part del seu electorat de 2011 s'ha anat a les candidatures noves.
– Veïns guanya 1475 vots, resultat bo però que no compleix els objectius.
Guanya principalment vots que abans estaven en el PSC e IC, i alguns més d'altres opcions.
Consolida un vot transversal, al obtenir en tots els districtes entre el 5,7% i el 10%.
Va fer un aposta forta en decidir el format Agrupació d'Electors, la consecució de moltes signatures fou una precampanya, però també va suposar un desgast que es va acusar quan va arribar la campanya. Difícil saber si amb una campanya millor s'haguessin obtingut més resultats. Segur que: la millor difusió del Programa, la preparació d'actes i debats, i l'aprofitament de tots els recursos, hagués tingut resultats.
En qualsevol cas, es buscava un mínim de 3 regidors i no s'han aconseguit, raó per la qual cal analitzar quina és la millor forma de fer avançar un Programa que inclou parts que poden tenir viabilitat en l'actual correlació de forces.
- JUNTS guanya 1258 vots i aconsegueix un bon resultat.
Guanya principalment vots que abans estaven en PSC e IC, i probablement alguns més de la resta.
Tot això malgrat no haver tingut una política de pactes clara ni coherent, ni d'haver controlat que abans de fer primàries es requerien una sèrie de condicions previes.
Ha tingut moments interessants en campanya, i ha sabut capitalitzar l'ona favorable que venia de 'Bcn en comú' i de l'efecte Podemos.
Resum de l'anàlisi de resultats.-
Tot ha canviat però tot pot seguir igual.
Una major pluralitat s'ha establert, i ve causada pel fastigueix dels ciutadans cap a unes formes de fer política en les quals ells cada vegada pintaven menys. Hi ha hagut un fortíssim càstig cap a dos partits, un dels quals governava a SFLl.
Però aquests importants canvis que han provocat que en lloc de 4 grups municipals n'hi hagi 8, i que aparegui com a missatge clar la 'obligació' d'anar cap unes polítiques més dialogants, no s'han concretat en una correlació clara en favor de noves polítiques.
Els nous actors polítics no han tingut els resultats suficients per impossar un canvi de model.
Hi ha un canvi però lo nou no neix amb suficient força i lo vell tindrà la possibilitat de canviar les polítiques o de no canviar-les.
La contradicció es reflexa molt en contemplar que ha passat al si de IC. D'un costat com a partit (a Catalunya) defensor de noves formes de fer política. D'altre banda a SFLl com a representant del establishment, sovint sord al que diuen els ciutadans i sovint també lligat de mans per pactes contranatura.
Tot plegat ha fet que fins i tot tenin molt a favor (IC) per ampliar la seva majoria, ha sofert una garrotada important. No obstant, però, la major feblesa relativa dels altres i la l'existència d'incompatibilitats entre alguns ... fa que el resultat és que IC tot i desgastar-se fortament es consolida també fortament.
martes, 16 de mayo de 2017
Enfortir la democracia santfeliuenca
(article publicat el 10-4-2015, al diari digital: FetaSantFeliu)
...
Les forces polítiques locals donen els últims passos abans l'inici de campanya municipal. Els periodistes especialitzats tenen opinions dispars sobre el que s'esdevindrà, una vegada constatat que hi haurà més grups en lliça i que les xarxes virals i el denominat procés sobiranista tindran (potser) incidència.
Algun nou grup ha fet de les primàries el seu argument principal, fins i tot abans que es coneguessin els objectius que perseguien. D'igual forma, s'han creat a corre-cuita 'partits' que no tenen res a veure amb una estructura de partit.
Per part de les persones que hem creat el grup de 'Veïns per Sant Feliu' (VPSF), varem decidir en el seu moment fer-ho com a Agrupació d'Electors, refusant ser partit.
Estant entroncada VPSF amb el moviment ciutadà de SFLl, ens va semblar que el format 'partit' tenia connotacions que no serien enteses per les persones més properes.
L'Agrupació d'Electors és un format que expressa millor el que som: un grup de veïns amb trajectòria dins del moviment ciutadà, que creu arribat el moment de convertir-se en alternativa política.
No obstant això, les lleis que regeixen el nostre actual sistema polític, penalitzen de forma exagerada a les Agrupacions d'Electors, i exigeixen (en el cas de SFLl) recollir 500 signatures (compulsades amb còpies de dni) per poder presentar candidatura.
Encara i sent una oportunitat per estar en contacte amb els nostres conciutadans, és la veritat que la qüestió de cedir còpies de dni esdevé en molts casos una dificultat important.
I és que la deriva dels últims anys, amb casos de corrupció i estafes a dojo (vinculadas en molts casos al sistema polític), ha generat desconfiança (a l'hora de cedir dni's o altres informacions) i desestructurat el teixit social.
La resultant és que les lleis i l'entorn de crisi política i econòmica, es reforcen mútuament per agreujar i dificultar més i més l'exercici de la política com a activitat potenciadora d'equilibri i salut social.
(((Exemple: Tenim casos en els que hem demanat la signatura de candidats d'altres llistes, i ens hem trobat una resposta 'avantatjista' de no voler signar ... buscant potser torpedinar VPSF i que ni pugui presentar-se. Son comportaments de poca qualitat democràtica i son contribucions al despresti de la política.)))
Perquè la qüestió és: Té dret un grup de persones, amb trajectòria de lluita democràtica, amb objectius coneguts, a poder sotmetre el seu Programa polític a la ciutadania ... o no ho té?.
Si, com és obvi, ho tenen ... llavors: a que juguen els qui torpedinan la democràcia obstruint les seves bases?
Més encara: de que serveix haver anat sembrant, des d'alguna burocracia, dubtes sobre si aconseguiriem les 500 signatures?
Necessitem les 500 signatures, i les necessitem en pocs dies.
Faig una crida a totes els demòcrates de SFLl amb independència que vagin o no a votar-nos.
Una crida a totes les persones que respecten la trajectòria d'altres persones, estiguin o no d'acord amb les seves idees.
Una crida a els qui considerin que VPSF mereix tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altra alternativa.
Una crida a els qui creuen que la democràcia és alguna cosa viva que cal cuidar cada dia, respectant tothom i deixant que el vot decideixi.
Necessitem el suport democràtic de les gents de SFLl, perquè això també enfortirà la vida política en el nostre municipi i perquè permetrà expressar-se a una alternativa que se sent viva, oberta, e il·lusionada per fer una aportació constructiva.
Dóna'ns el teu suport, emplena el formulari que trobaràs en el link: 'http://veinspersantfeliu.blogspot.com.es' i fes-lo arribar amb una còpia del teu dni (dues cares).
PD.- La còpia del teu dni serà tractada confidencialment, atenent-nos a la legislació de protecció de dades, i ((((abans deia: procedint a la seva destrucció una vegada s'hagi compulsat la signatura.)))) i ara hem de rectificar i dir: procedint un cop compulsades al arxiu en la Junta Electoral de Zona, seguint les disposicions electorals vigents
...
Les forces polítiques locals donen els últims passos abans l'inici de campanya municipal. Els periodistes especialitzats tenen opinions dispars sobre el que s'esdevindrà, una vegada constatat que hi haurà més grups en lliça i que les xarxes virals i el denominat procés sobiranista tindran (potser) incidència.
Algun nou grup ha fet de les primàries el seu argument principal, fins i tot abans que es coneguessin els objectius que perseguien. D'igual forma, s'han creat a corre-cuita 'partits' que no tenen res a veure amb una estructura de partit.
Per part de les persones que hem creat el grup de 'Veïns per Sant Feliu' (VPSF), varem decidir en el seu moment fer-ho com a Agrupació d'Electors, refusant ser partit.
Estant entroncada VPSF amb el moviment ciutadà de SFLl, ens va semblar que el format 'partit' tenia connotacions que no serien enteses per les persones més properes.
L'Agrupació d'Electors és un format que expressa millor el que som: un grup de veïns amb trajectòria dins del moviment ciutadà, que creu arribat el moment de convertir-se en alternativa política.
No obstant això, les lleis que regeixen el nostre actual sistema polític, penalitzen de forma exagerada a les Agrupacions d'Electors, i exigeixen (en el cas de SFLl) recollir 500 signatures (compulsades amb còpies de dni) per poder presentar candidatura.
Encara i sent una oportunitat per estar en contacte amb els nostres conciutadans, és la veritat que la qüestió de cedir còpies de dni esdevé en molts casos una dificultat important.
I és que la deriva dels últims anys, amb casos de corrupció i estafes a dojo (vinculadas en molts casos al sistema polític), ha generat desconfiança (a l'hora de cedir dni's o altres informacions) i desestructurat el teixit social.
La resultant és que les lleis i l'entorn de crisi política i econòmica, es reforcen mútuament per agreujar i dificultar més i més l'exercici de la política com a activitat potenciadora d'equilibri i salut social.
(((Exemple: Tenim casos en els que hem demanat la signatura de candidats d'altres llistes, i ens hem trobat una resposta 'avantatjista' de no voler signar ... buscant potser torpedinar VPSF i que ni pugui presentar-se. Son comportaments de poca qualitat democràtica i son contribucions al despresti de la política.)))
Perquè la qüestió és: Té dret un grup de persones, amb trajectòria de lluita democràtica, amb objectius coneguts, a poder sotmetre el seu Programa polític a la ciutadania ... o no ho té?.
Si, com és obvi, ho tenen ... llavors: a que juguen els qui torpedinan la democràcia obstruint les seves bases?
Més encara: de que serveix haver anat sembrant, des d'alguna burocracia, dubtes sobre si aconseguiriem les 500 signatures?
Necessitem les 500 signatures, i les necessitem en pocs dies.
Faig una crida a totes els demòcrates de SFLl amb independència que vagin o no a votar-nos.
Una crida a totes les persones que respecten la trajectòria d'altres persones, estiguin o no d'acord amb les seves idees.
Una crida a els qui considerin que VPSF mereix tenir les mateixes oportunitats que qualsevol altra alternativa.
Una crida a els qui creuen que la democràcia és alguna cosa viva que cal cuidar cada dia, respectant tothom i deixant que el vot decideixi.
Necessitem el suport democràtic de les gents de SFLl, perquè això també enfortirà la vida política en el nostre municipi i perquè permetrà expressar-se a una alternativa que se sent viva, oberta, e il·lusionada per fer una aportació constructiva.
Dóna'ns el teu suport, emplena el formulari que trobaràs en el link: 'http://veinspersantfeliu.blogspot.com.es' i fes-lo arribar amb una còpia del teu dni (dues cares).
PD.- La còpia del teu dni serà tractada confidencialment, atenent-nos a la legislació de protecció de dades, i ((((abans deia: procedint a la seva destrucció una vegada s'hagi compulsat la signatura.)))) i ara hem de rectificar i dir: procedint un cop compulsades al arxiu en la Junta Electoral de Zona, seguint les disposicions electorals vigents
domingo, 14 de mayo de 2017
Una alternativa per Sant Feliu
(article publicat el 17-2-2015, al diari digital: FetaSantFeliu)
(Recullo en aquest blog de regidor de Sant Feliu de Llobregat, el que va ser un escrit de Febrer-Abril 2015 (varies actualitzacions) que reflexava els eixos progrmátics de Veïns per Sant Feliu. Crec que es un dels documents referencials per entendre el que ha anat fent VPSF després).
...
Estem en un període en el qual el sistema polític no és creïble, molts partits no defensen a la gent sinó que han afavorit polítiques econòmiques que via: precarització, rescats, e impostos, la condemnen a patir i a malviure.
Fins i tot l'esquerra clàssica (IC) apareix com anquilosada en municipis com Sant Feliu Llobregat (SFLl), exercint parcel·les de poder com a simple acompanyant de partits qüestionats en tribunals.
L'enfonsament del sistema ha afeblit la democràcia també en l'àmbit local; a curt termini es necessari crear projectes alternatius que substitueixin (temporalment?) als partits clàssics empantanats.
Es tracta doncs, almenys en lo local, d'evitar més deteriorament democràtic i d’impulsar reformes des d'ara.
Un grup de veïns de SFLl, ha treballat des de finals de 2013 per elevar al terreny polític el que ja llavors va ser una mobilització massiva per recuperar part de la sobirania econòmica sostreta (en pujar IBI mentre baixaven els immobles). Aquest treball va cristal·litzar en un Programa i en una Organització (Comissió Ciutadana Veïns per Sant Feliu (CC-VPSF)).
Fa 45 dies, es va donar un altre pas, triant com a cap de llista a Silvestre Gilaberte Herranz.
El Programa bàsic de CC-VPSF ataca cinq fronts que podrien resumir-se d'aquesta forma:
1º.- Continuar la solidaritat amb els qui més pateixen una crìsi de llarg abast
2º.- Reformar l'Ajuntament per fer-lo eficaç, menys costós, amb organigrames i no partitogramas.
3º.- Reduir l'IBI un 20-25% en quatre anys, retornant part del desequilibri que ha produït una mala gestió.
4º.- Democràcia directa en les decisions dels temes fonamentals.
5º.- Potenciar la cultura i el respecte al medi ambient
El desglossament d'aquests apartats inclou conceptes com: reducció dràstica de càrrecs de confiança, auditoria de comptes, nova ponència cadastral, auditoria organitzativa, revisió de grans contractes, menors sous en càrrecs polítics, reducció d'inversions (un 50%) (descartant les innecessaries i diferint part de les raonables), Plans d'ocupació, propiciar Plens més participatius, reducció de l'organigrama, separació de funcions (polítiques vs tècniques), reunions avant-Plens amb entitats, sinergies amb entitats d'ajuda social, reducció de despeses en capítol 2, suport al petit comerç, suport a la petita empresa, etc.
L'ideari de CC-VPSF estableix entre altres els següents punts:
Que el seu horitzó polític són els propers 4 anys, termini suficient per reformar el Ajuntament.
Que neix de les mobilitzacions referides i dels moviments socials.
Que es pretén un SFLl més solidari i participatiu; però amb menor pressió impositiva.
Que es respecten totes les opcions democràtiques existents a l'actual debat sobiranista, podent els associats expressar lliurement les seves opinions a títol personal.
Que l'alcalde ideal és qualsevol veí/veïna resident en SFLl que conegui la ciutat i tingui capacitat reconeguda, amb independència del seu origen, credo i classe social.
En Silvestre Gilaberte compleix sobradamente el perfil que es marca en l'ideari.... Vinculat molts anys al moviment veïnal, en nom del qual ha presentat múltiples mocions en el Ple. President de diferents Associacions de Veïns. Tècnic municipal durant anys. Regidor del Ajuntament de SFLl dos anys. Líder polític de SEAT durant la Transició, Etc.. Persona molt coneguda a SFLl pel seu compromís mantingut, per la seva tenacitat, per la seva capacitat d'anàlisi, i pel seu lideratge. (A mi, que el conéc de fa temps, em recorda algun personatge de John Steinbeck).
CC-VPSF aspira a portar el seu projecte al govern de la ciutat, per a això serà fonamental incorporar-hi totes les energies i persones objectivament properes al nostre Programa.
CC-VPSF és independent respecte a aparells de partit (externs a SFLl); és autònoma respecte a actuals inèrcies clientelars; no està condicionada per actuacions anteriors del Ajuntament i podrà decidir lliurement... Aquesta és la seva potencial gran força, encara que això comporti una menor disponibilitat econòmica que haurà de suplir amb suports voluntaris.
L'objectiu de CC-VPSF és que el seu projecte sigui un instrument per el camvi, obert a escoltar aportacions de gent diversa i obert a sumar amb altres forces.
Per els qui creiem que la decisió final de la gent, serà la més encertada tot i qué les posicions de sortida poden ser molt i molt desequilibrades a favor dels qui avui forman part del sistema establert... és un repte aspirar a la confiança de la gent i és un luxe disposar per liderar-la d'una persona com en Silvestre Gilaberte.
(Recullo en aquest blog de regidor de Sant Feliu de Llobregat, el que va ser un escrit de Febrer-Abril 2015 (varies actualitzacions) que reflexava els eixos progrmátics de Veïns per Sant Feliu. Crec que es un dels documents referencials per entendre el que ha anat fent VPSF després).
...
Estem en un període en el qual el sistema polític no és creïble, molts partits no defensen a la gent sinó que han afavorit polítiques econòmiques que via: precarització, rescats, e impostos, la condemnen a patir i a malviure.
Fins i tot l'esquerra clàssica (IC) apareix com anquilosada en municipis com Sant Feliu Llobregat (SFLl), exercint parcel·les de poder com a simple acompanyant de partits qüestionats en tribunals.
L'enfonsament del sistema ha afeblit la democràcia també en l'àmbit local; a curt termini es necessari crear projectes alternatius que substitueixin (temporalment?) als partits clàssics empantanats.
Es tracta doncs, almenys en lo local, d'evitar més deteriorament democràtic i d’impulsar reformes des d'ara.
Un grup de veïns de SFLl, ha treballat des de finals de 2013 per elevar al terreny polític el que ja llavors va ser una mobilització massiva per recuperar part de la sobirania econòmica sostreta (en pujar IBI mentre baixaven els immobles). Aquest treball va cristal·litzar en un Programa i en una Organització (Comissió Ciutadana Veïns per Sant Feliu (CC-VPSF)).
Fa 45 dies, es va donar un altre pas, triant com a cap de llista a Silvestre Gilaberte Herranz.
El Programa bàsic de CC-VPSF ataca cinq fronts que podrien resumir-se d'aquesta forma:
1º.- Continuar la solidaritat amb els qui més pateixen una crìsi de llarg abast
2º.- Reformar l'Ajuntament per fer-lo eficaç, menys costós, amb organigrames i no partitogramas.
3º.- Reduir l'IBI un 20-25% en quatre anys, retornant part del desequilibri que ha produït una mala gestió.
4º.- Democràcia directa en les decisions dels temes fonamentals.
5º.- Potenciar la cultura i el respecte al medi ambient
El desglossament d'aquests apartats inclou conceptes com: reducció dràstica de càrrecs de confiança, auditoria de comptes, nova ponència cadastral, auditoria organitzativa, revisió de grans contractes, menors sous en càrrecs polítics, reducció d'inversions (un 50%) (descartant les innecessaries i diferint part de les raonables), Plans d'ocupació, propiciar Plens més participatius, reducció de l'organigrama, separació de funcions (polítiques vs tècniques), reunions avant-Plens amb entitats, sinergies amb entitats d'ajuda social, reducció de despeses en capítol 2, suport al petit comerç, suport a la petita empresa, etc.
L'ideari de CC-VPSF estableix entre altres els següents punts:
Que el seu horitzó polític són els propers 4 anys, termini suficient per reformar el Ajuntament.
Que neix de les mobilitzacions referides i dels moviments socials.
Que es pretén un SFLl més solidari i participatiu; però amb menor pressió impositiva.
Que es respecten totes les opcions democràtiques existents a l'actual debat sobiranista, podent els associats expressar lliurement les seves opinions a títol personal.
Que l'alcalde ideal és qualsevol veí/veïna resident en SFLl que conegui la ciutat i tingui capacitat reconeguda, amb independència del seu origen, credo i classe social.
En Silvestre Gilaberte compleix sobradamente el perfil que es marca en l'ideari.... Vinculat molts anys al moviment veïnal, en nom del qual ha presentat múltiples mocions en el Ple. President de diferents Associacions de Veïns. Tècnic municipal durant anys. Regidor del Ajuntament de SFLl dos anys. Líder polític de SEAT durant la Transició, Etc.. Persona molt coneguda a SFLl pel seu compromís mantingut, per la seva tenacitat, per la seva capacitat d'anàlisi, i pel seu lideratge. (A mi, que el conéc de fa temps, em recorda algun personatge de John Steinbeck).
CC-VPSF aspira a portar el seu projecte al govern de la ciutat, per a això serà fonamental incorporar-hi totes les energies i persones objectivament properes al nostre Programa.
CC-VPSF és independent respecte a aparells de partit (externs a SFLl); és autònoma respecte a actuals inèrcies clientelars; no està condicionada per actuacions anteriors del Ajuntament i podrà decidir lliurement... Aquesta és la seva potencial gran força, encara que això comporti una menor disponibilitat econòmica que haurà de suplir amb suports voluntaris.
L'objectiu de CC-VPSF és que el seu projecte sigui un instrument per el camvi, obert a escoltar aportacions de gent diversa i obert a sumar amb altres forces.
Per els qui creiem que la decisió final de la gent, serà la més encertada tot i qué les posicions de sortida poden ser molt i molt desequilibrades a favor dels qui avui forman part del sistema establert... és un repte aspirar a la confiança de la gent i és un luxe disposar per liderar-la d'una persona com en Silvestre Gilaberte.
lunes, 8 de mayo de 2017
Joventut ... Tresor o maledicció?
(article publicat el 28-9-2014, al diari digital: FetaSantFeliu)
Costa tornar a escriure després de l’estiu i més si no vols parlar de política.
Volia escriure sobre els joves ... Vegem: La joventut és el futur del país diuen els nostres polítics. No obstant això ells blinden la seva futura (i abusiva) pensió. Es que no confien?
I Escòcia, que ha passat amb els joves allí?: els joves volien un futur amb Estat independent i els jubilats han preferit amarrar-se a l'existent. Es dóna la paradoxa que han decidit el futur els qui tenen menys futur vital, prevalent sobre aquells que tenen una vida per davant. Té sentit que els que han deixar el pis aviat deicideixin que els nous llogaters no podran fer reformes en 30 anys?
Rebobinem a Espanya. Aquí des de 1960 a 1990 la joventut va tenir futur: va haver-hi creixement i treball, els joves de llavors podíem pagar bones pensions a la generació anterior... tot anava bé.
Fins i tot el Cap de l'Estat hi contribuí, abandonant-nos l'any 1975, al fet que s'obrís el camí a la CEE i s'accedís al mannà d'ajudes europees. Fenomenal! A la fí havia arribat Marshall.
En paral·lel la nostra Transició s’ufanejava davant el món. Tanta felicitat va fer que les taxes de natalitat creixessin, al mateix temps que creixien: hospitals, administracions, policies, escoles, sous, etc. Fins i tot els ajuntaments van començar a multiplicar subvencions, pressupostos, plantilles, etc. Que carall: Espanya anava bé! Fins i tot abans que Aznar piulés.
Però van arribar els anys 90: els salaris van baixar i va haver-hi atur, l'esperança de vida seguia creixent però la natalitat ja descendia.
Cap el 2000 va arrencar un nou tram expansiu, davant la falta de productivitat el mètode va ser un xute de crèdit. Va haver-hi un autèntic ‘festival’ fins a 2007, els actius van tornar a disparar-se.
El paisatge resultant després de festival es una terra calcinada de deutes per molt temps.
I per consegüent si un no te la sort de treballar ni en lo Públic ni a la Banca ni a les Utilities ni a les Gr Empreses, el més probable es que hagi de patir: precarització, acomiadament, emigració.
Les noves coordenades ofeguen el futur de la generació jove, i suposen una injustícia intergeneracional. Els joves sobradamente preparats han estat condemnats a la pobresa relativa versus la resta de treballadors de generacions anteriors; i tot a causa d'un ‘festival’ propiciat per errors del Govern de Madrid en el control de l'endeutament.
A aquesta injustícia intergeneracional s'en afegeix una altra que es fruit de la diferent inflació històrica. Per als jubilats actuals, l'accés a habitatge de propietat es va veure molt afavorit per la inflació dels anys 70 i 80; cosa que després es va frenar. D'aquesta forma, hi ha una part de patrimoni immobiliari que va generar directament la inflació per a uns i no per a uns altres, provocant una altra injustícia intergeneracional.
Diguin el que diguin els polítics, un 50% aproximat de joves sense treball són la garantia d'un futur complicat per a tota la societat. Si a això se li afegeix la injustícia històrica (inflació) referida ... l'escenari que se'ns presenta és gairebé suïcida. Amb quines cotitzacions es pagaran pensions de gent que viu més anys?. Cap país seriós no tercermundista seguiria aquest camí.
Avui hi ha por e incertesa entre els pensionistes. Aquesta por indueix un vot conservador com a intent d'aferrar-se a un món que s’esfuma. Amb això es retroalimenta la por i es frenen possibles reformes. La millor forma d'assegurar el futur seria acceptar sacrificis en el present condicionats a reformes. La dificultat actual (a Espanya) es que el el bipartidisme en crísi no pot liderar-ho .. calen nous lideratges o regeneracions profondes. Tampoc sembla que Europa sigui la sol·lució del problema.
Cal ajudar a canviar el sistema, abans que els joves farts de tot el que passa i amb majories polítiques en el futur, decideixin que si no hi ha pensions decents per a ells tampoc serà sostenible mantenir el nivell alt de les dels seus grans.
Fa vergonya pertànyer a les generacions que han estat co-responsables d'aquesta desgavell.
Vergonya veure que no som capaços ni d'exercir la democràcia local per evitar abusos com un IBI desproporcionat. Caldría fer entrenaments de democracia a l’entorn local juntament als joves. Acabarem presoners d’una por que poc a poc creixi fins a convertir-se en profecia autoacomplerta?
Ho sento, he acabat parlant de política.
Costa tornar a escriure després de l’estiu i més si no vols parlar de política.
Volia escriure sobre els joves ... Vegem: La joventut és el futur del país diuen els nostres polítics. No obstant això ells blinden la seva futura (i abusiva) pensió. Es que no confien?
I Escòcia, que ha passat amb els joves allí?: els joves volien un futur amb Estat independent i els jubilats han preferit amarrar-se a l'existent. Es dóna la paradoxa que han decidit el futur els qui tenen menys futur vital, prevalent sobre aquells que tenen una vida per davant. Té sentit que els que han deixar el pis aviat deicideixin que els nous llogaters no podran fer reformes en 30 anys?
Rebobinem a Espanya. Aquí des de 1960 a 1990 la joventut va tenir futur: va haver-hi creixement i treball, els joves de llavors podíem pagar bones pensions a la generació anterior... tot anava bé.
Fins i tot el Cap de l'Estat hi contribuí, abandonant-nos l'any 1975, al fet que s'obrís el camí a la CEE i s'accedís al mannà d'ajudes europees. Fenomenal! A la fí havia arribat Marshall.
En paral·lel la nostra Transició s’ufanejava davant el món. Tanta felicitat va fer que les taxes de natalitat creixessin, al mateix temps que creixien: hospitals, administracions, policies, escoles, sous, etc. Fins i tot els ajuntaments van començar a multiplicar subvencions, pressupostos, plantilles, etc. Que carall: Espanya anava bé! Fins i tot abans que Aznar piulés.
Però van arribar els anys 90: els salaris van baixar i va haver-hi atur, l'esperança de vida seguia creixent però la natalitat ja descendia.
Cap el 2000 va arrencar un nou tram expansiu, davant la falta de productivitat el mètode va ser un xute de crèdit. Va haver-hi un autèntic ‘festival’ fins a 2007, els actius van tornar a disparar-se.
El paisatge resultant després de festival es una terra calcinada de deutes per molt temps.
I per consegüent si un no te la sort de treballar ni en lo Públic ni a la Banca ni a les Utilities ni a les Gr Empreses, el més probable es que hagi de patir: precarització, acomiadament, emigració.
Les noves coordenades ofeguen el futur de la generació jove, i suposen una injustícia intergeneracional. Els joves sobradamente preparats han estat condemnats a la pobresa relativa versus la resta de treballadors de generacions anteriors; i tot a causa d'un ‘festival’ propiciat per errors del Govern de Madrid en el control de l'endeutament.
A aquesta injustícia intergeneracional s'en afegeix una altra que es fruit de la diferent inflació històrica. Per als jubilats actuals, l'accés a habitatge de propietat es va veure molt afavorit per la inflació dels anys 70 i 80; cosa que després es va frenar. D'aquesta forma, hi ha una part de patrimoni immobiliari que va generar directament la inflació per a uns i no per a uns altres, provocant una altra injustícia intergeneracional.
Diguin el que diguin els polítics, un 50% aproximat de joves sense treball són la garantia d'un futur complicat per a tota la societat. Si a això se li afegeix la injustícia històrica (inflació) referida ... l'escenari que se'ns presenta és gairebé suïcida. Amb quines cotitzacions es pagaran pensions de gent que viu més anys?. Cap país seriós no tercermundista seguiria aquest camí.
Avui hi ha por e incertesa entre els pensionistes. Aquesta por indueix un vot conservador com a intent d'aferrar-se a un món que s’esfuma. Amb això es retroalimenta la por i es frenen possibles reformes. La millor forma d'assegurar el futur seria acceptar sacrificis en el present condicionats a reformes. La dificultat actual (a Espanya) es que el el bipartidisme en crísi no pot liderar-ho .. calen nous lideratges o regeneracions profondes. Tampoc sembla que Europa sigui la sol·lució del problema.
Cal ajudar a canviar el sistema, abans que els joves farts de tot el que passa i amb majories polítiques en el futur, decideixin que si no hi ha pensions decents per a ells tampoc serà sostenible mantenir el nivell alt de les dels seus grans.
Fa vergonya pertànyer a les generacions que han estat co-responsables d'aquesta desgavell.
Vergonya veure que no som capaços ni d'exercir la democràcia local per evitar abusos com un IBI desproporcionat. Caldría fer entrenaments de democracia a l’entorn local juntament als joves. Acabarem presoners d’una por que poc a poc creixi fins a convertir-se en profecia autoacomplerta?
Ho sento, he acabat parlant de política.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
Articulos legales que me afectan
EN CONSTRUCCIÓN (Iniciado el 8 de octubre de 2018) Leyes y Reglamentos que tienen que ver con mi situación dentro de VPSF ...
