Participació ciutadana, IBI, i dret a decidir

Article publicat en el fetasantfeliu el día 22 de septembre de 2017

........

La decisiva intervenció dels EUA (excolònia amb  menys de 150 anys de vida independent) en el desenllaç de la Primera Guerra Mundial va impulsar un codi internacional en el qual s'assumia el dret a l'autodeterminació. Aquest impuls va continuar després de la Segona Guerra Mundial, i gràcies a aquest existeixen molts dels estats actuals.

En paral·lel, el 1945 el capitalisme va assumir que el proteccionisme era empobridor i perillós pel conjunt de països, i que el camí cap a liberalitzar l'economia portava aparellat un menor pes dels estats en l'economia. Avui, amb economies globalitzades i amb Espanya dins de la UE: qui té el poder real a Europa són les empreses multinacionals i els governs capdavanters de la UE (Merkel); la resta pinta cada cop menys.

A aquest sistema econòmic li és gairebé igual com s'organitzin els estats dins de la UE, sempre que hi hagi estabilitat que permeti seguir fer funcionant l'economia.

Per tant, dins la UE són possibles nous estats, i això no és un drama si el que resulta és un sistema polític més estable (ampli suport ciutadà). Els alts funcionaris i les elits paràsites del BOE dels vells estats a redimensionar: podran intentar atemorir, manipular i frenar l'evolució de la voluntat política... Però si aquesta creix, persisteix i es fa majoritària s’acabarà imposant com la garantia d'estabilitat necessaria per al sistema econòmic (el que mana).

….

Una ciutat pot ser manipulada per governs locals que -oblidant els desastres de la crisi sobre els ingressos  i patrimoni  ciutadans- imposin un nivell impositiu (IBI) que els permeti  mantenir: prevendes als partits, mals hàbits en despesa i inversió, interessos clientelars, estructures cares hipertrofiades... Però si els ciutadans en una gradual evolució cap a recuperar el poder polític (via grups independents de les burocràcies externes a la ciutat) se'n surten, llavors el govern d'aquesta ciutat esdevindrà en una espècie de ‘nou estat independent’ dels poders externs  a la ciutat.

Serveixi aquest paral·lelisme, per defensar: que el ‘dret a decidr’ i la lluita per aconseguir revertir part de l'espoli sofert amb l’IBI no només s'assemblen molt sinó que són cadascun d'ells el resultat d'una evolució política ciutadana cap a majors cotes de participació política.

….

Veïns per Sant Feliu (VPSF) va néixer d'un grup de gent que va demanar als seus governants que ‘congelessin l'IBI’ i es va trobar amb una negativa frontal a negociar res; a VPSF li van negar el dret a decidir tot i que pogués presentar les signatures de mig poble. La majoria governant no va voler acceptar que s'estava produïnt un espoli i es va enrocar en els seus interessos corporatius i clientelars. Com se sap, VPSF va anar a les eleccions amb l'IBI com a tema prioritari (encara que avui potser no ho sembli) i va obtenir un suport  important.

VPSF, en certa manera, va sorgir de la reclamació d'"un dret a decidir (despeses i inversions)" plantejat per milers de signatures que volien detenir l'empobriment (addicional a la crisi) que els creava el seu govern local.  Preteníem que els ciutadans poguessin decidir a cada pressupost anual (via pressupostos participatius, via consulta sobre les grans inversions) les grans magnituds econòmiques.

Ens van negar el ‘dret a decidir el que afectava la nostra butxaca’ de forma anàloga a com actualment se li nega a alguns pobles el dret a decidir el seu futur.

VPSF es va presentar amb un Programa que vol retornar part del govern a les seves ciutadans via participació, transparència, reducció d'IBI, consultes populars, reformes en la gestió; aquest Programa només és compatible amb una política clara explícita de VPSF a favor de l'anomenat dret a decidir també pel que fa a la política catalana.

Encara que VPSF es definís com no bel·ligerant pel que concerneix el tema independentista, no pot aplicar la mateixa filosofia i no pronunciar-se sobre el dret dels ciutadans a ser consultats.

Això no és un tema que durarà dos dies, i interpel·la el nostre posicionament en temes de participació ciutadana. No podem escaquejar-nos dient que només ens dediquem a la política local, no podem devaluar la credibilitat (l'esperit) del nostre Programa.

Tampoc podem deixar fora del nostre target polític a molts ciutadans que estan a favor, i que no entendrien la prolongació de les nostres timideses en aquest assumpte.

….

Fins a aquí l'article original de l'11.9.17 (que per raons que desconec no es va publicar en el diari de Sant Felliu distribuït el 15 de Setembre); i que entenc és important per a l'esdevenir futur de VPSF. La realitat sobrevinguda aquests dies (Rajoy suspèn de facto les institucions catalanes), d'una banda converteix l'article en quasi obsolet i d'altra banda el fa més necessari com a reflexió per reconduir el posicionament de VPSF sobre el tema.