Pla de rescat social (a SFLl juny 2017)

Estant d'acord, en general, amb les polítiques socials dels darrers anys dutes a terme al municipi de Sant Feliu de Llobregat, per la importància d’el ‘Pla de Rescat’ aprovat recentment,  potser val la pena fer alguns comentaris: …. 

Aspectes positius.-

Valorem positivament que hi ha hagut participació d’entitats vinculades. També que els ratios de seguiment que es proposen semblen encertats. 

El document està ben estructurat i és còmode de llegir, hauria de fer-se amplía difusió. Lo referent a Alimentació, Educació i Ocupació és particularment prioritari explicar-ho. Hi ha una bona relació d’objectius i tasques. 

Creiem que les personas que han redactat el document coneixen el terreny.  L’analisi de situació, està ben orientat. Els objectius nous en relació als des 2016 son en gran part prou encertats.

Aspectes menys positius.-

Trobem a faltar una comparativa amb anys anteriors, creïem que el increment respecte als costos de l’any 2016 se sitúa en aprox un 4,6% (aixì s’ens va dir fa 8 mesos tot i que no ho hem confirmat recentment), però aquesta comparativa amb 2016 no apareix dins del PR. 

Creiem que juntar el tema del habitatje introduieix confussió. 

Trobem a faltar precisió a l’hora d'identificar (via renda + nº familia + altres ingresos + situació atur-ocupació ..): la població clarament necesitada. 

En lloc d'això el document sobrevola una sèrie d'indicadors sense arribar a creuar-los. 

No queda clar quina és la dimensió del problema.- 

És com si se'ns venguessin bons objectius a assolir sobre un conjunt molt ampli de persones en risc.

Els colectius en risc sortirien d'un conjunt de dades: 381 estrangers irregulars, 3496 persones amb base imposable 2014 per sota IRSC  (Indicador de renda de suficiencia de Catalunya, IRSC=7967 eu), 3113 amb base imposable menor a 2 x IRSC, 2224 aturats (març2016, 9,84%), 891 aturats sense prestació i 693 amb subsidi de 426 eu.

Els bons objectius es gestionarien per els 66 recursos que l’Ajuntament hi dedica; i per alguns recursos externs (ja que s'ens diu que no els han deixat incrementar plantilla).

No es concreta quin és el nombre de persones ajudades en cada parcela dels objectius a assolir. 

Dona l’impressió de poc rigor, en no concretar gaire on van els diners, hi ha un marge massa gran de maniobra posterior, cosa que desvirtúa considerar-ho un Pla real. 

Difícil saber límport de les ajudes económiques.-

No queda clar quan una unitat familiar queda per sota de la 2x IRSC, doncs les dades són de declarants individuals i no estan creuades per unitat familiar. (Les dades potser son insuficients)

No es discrimina dins del cost en: serveis externs + subvencions, quina part correspon a una o l’altra, amb la qual cosa és fa difícil saber on van a parar els diners. 

Estimem que havent-hi un 29,6% del cost social (5 M eur/any) dedicat a recursos humans de l’Ajuntament (66), pot haver-hi un altre 15% de personal extern … ens quedaria el 55% (2,75M) disponibles per a ajuda econòmica a les persones/famílies) necessitades. 

Amb 2,75M anuals, les persones assistides ‘a fons’ han de ser per força un nombre molt inferior a les 3496 de renda < IRSC.

Cal ser solidaris.-

Som partidaris que ‘lo social’ sigui la primera prioritat d'un Ajuntament, però demanaríem que es reduís la despesa en altres apartats per compensar aquest alt cost; i demanaríem que no es fessin inversions prescindibles mentre calgui gastar tant en ajuda social.  

Assumim el nou Pla Social 2017, però no assumim dir-li Pla de Rescat perquè entenem que aquest títol es una copia del títol que fa servir Ada Colau a Barcelona. 

Si fins ara les polítiques socials anaven ben orientades:  perqué cambiar-li el nom? 
Els ciutadans de SFLl, son solidaris amb independencia de la seva adscripció política, i això es una virtud que cal conservar i respectar.  

Concloent.-

A l'hora de fer valoracions, hi ha que dir que les xifres son prou clares i que hi ha un cost més important en recursos humans emprats que no pas en ajuda económica o alimentaria.
D'altre banda 5 M d'euros de cost social, en un Pressupost de 38 M eur de gastos i 8 M en inversions .... convida a pensar si: tot i voler ser solidaris, les inversions i els gastos no socials son altíssims.
Una última qüestió sería: veure si un cop aprobada a Catalunya, recentment, la Renta Mínima de Ciutadanía ... com això s'hauría de traduïr en un menor cost social per el nostre Ajuntament.