Idees per uns pressupostos reformistes

(article publicat el 16-12-2016, al diari digital: FetaSantFeliu)
..........

Passat el moment pressupostari, però conscient que noves reflexions sobre et tema poden ser oportunes, i aprofitant per comentar coses.
Abordo aquí diferents qüestions algunes més conceptuals que altres, a risc d'anar a massa detall en el camí d'anar construint un relat integrat.

Sorpresa!!!: Participació a Santa Coloma.-
Fa uns 20 dies l'Ajuntament  de Santa Coloma ens va sorprendre amb una consulta popular sobre les inversions a incloure al Pressupost 2017, es deia que es votaria sobre el 45% del total d'inversions . La notícia em va sorprendre, perquè era un Ajuntament important el que feia el pas, i perquè encara que tothom s'omple la boca de participació … la realitat és que no sol haver-hi gaire valentía política per tirar-ho endavant. Enhorabona per Santa Coloma!!.
Sembla que el PSC desperta de la migdiada, tant de bo a SFLl col·labori amb l'oposició i fem alguna cosa semblat el 2017.
D'aquesta forma acabarem amb la ‘calderilla participativa’ muntada al voltant de ’les obres d’estiu’ (decidir sobre el 1% del pressupost, és ridícul).
És que allí són més demòcrates, o és que aquí se'ns considera amb menor coeficient intel·lectual?

Fallos en el sonotone?.-
Hi ha opinions que atribueixen al nostre Grup (VPSF) coses que no hem fet. Ens recriminen haver recolzat els Pressupostos, i ho fan fins i tot (?) persones que estaven aprop (2-3 metres) del Sr Gilaberte quan aquest va pronunciar la paraula ‘abstenció’. Té bemolls.
Altres persones, com a crítica esquerrana, diuen que el que volem és entrar en el EG.
A ells voldria dir-los que el nostre compromís amb els qui ens van votar és que el nostre Programa entri al govern de la ciutat, tant si és amb nosaltres com sinó, i acceptant que no ser`possible que hi entri al 100%. Els recordaria també que la nostra entrada: suposaria (entre altres) que cada any baixaria la càrrega de l'IBI (en el camí d'arribar al -17% que falta), etc, etc.
Qui ens coneix sap que no aniríem al EG a fer de ‘palmeros’.

Draghi està ajudant també aquí.-
L'explicació de la baixada de costos al Pressupost es deu en part al capítol 3 (interessos pagats). En efecte s'han reduït en 212.000 euros a causa de la política de compra d'actius del BCE.
Es tracta d'una situació excepcional que ‘tapa’ els escassos resultats en la reducció d'una despesa poc controlada. Escassos resultats poc explicables en un escenari deflacionari, fins i tot admetent que l'energia ha pujat (monopolis manen sobre polítics), i que les nòmines estan subjectes a regulació estatal.

Quina és la despesa social total?.-
Mereix la pena conèixer aquesta dada, doncs s'amaga després de diverses partides i només és accessible des de l'agregació funcional. Cal sumar: nòmines de les persones dedicades (cap 1), els serveis contractats d'assistència (cap 2), les ajudes socials (cap 4), els plans d'ocupació.
Sent poc precís crec que el previst 2017 és una xifra entre els 4M i els 6M d'euros.
Aquest tema és important perquè ha estat habitual amagar la pujada de la despesa global sota la capa d'una major despesa social.
Cada cosa ha d'analitzar-se per separat, nosaltres recolzem l'increment de la despesa social però al mateix temps exigim una millor gestió i contenció en la resta de despesa.
En la hipòtesi d'un increment de la despesa social (des de 2008) de posem per cas 3M euros, ens quedaria per justificar la resta d'increment.
Crec que no és cert que la major despesa social sigui el causant de l'irracional increment del pressupost. Crec que és una part menor dins del total increment.

Forats negres al pressupost de despeses?.-
Aquest article no pretén inventariar-los tots:
El primer i principal forat és estructural i neix de l'època boja (2003-2008) situant la grandària de la estructura de la despesa de funcionament (cap2) i de l'estructura (cap1) en territori insostenible. Tots dos hauran de flexionar cap a les grandàries que tenien l'any 2003, i no estic parlant d'euros de 2003.
Encara que aquest reequilibrio requereix anys, cal tenir-ho en la brúixola doncs suposa exersir lideratge (per reorganitzar i optimitzar la gestió).
El segon forat, seria una altra bogeria de l'època en què es feien previsions de futur prenyades de deliri col·lectiu, estic parlant del Complex que suposa unes subvencions d'uns 240.000 euros/any, amén d'haver de cobrir dèficits anuals (2016, 20000 addicionals).
El tercer forat (que potser estaria en el primer, però que vull ressaltar), són unes contractes mal negociades que suposen costos abusius. Alguna (residus) ha doblat el seu cost des de 2004, ‘manda huevos’ diria aquell.
El quart forat caldria col·locar-lo en algunes subvencions que no es justifiquen en temps de crisi: ja sigui perquè semblen organitzacions bluff creades per a la subvenció, ja sigui perquè es renoven per inèrcia i ja no existeix l'energia i objectius de fa anys, o ja sigui perquè determinats festes haurien de tenir menys subvenció mentre calgui atendre prioritàriament lo social.
El cinquè forat estaria en tot el concernent al concepte Comunicacions, que preveu per 2017 l'escandalosa xifra de 277000 eurosn (sense comptar nómines), al darrera d'aquesta xifra hi ha de tot: des de bombo i platet que sobra, fins a algun servei que només té sentit en l'àmbit supramunicipal.

El forat creat per no voler gestionar el patrimoni.-
El sisè forat és un pagar interessos per un crèdit fix (3M) que podria liquidar-se a força de vendre patrimoni (12M en 4 anys, col·locant 3M en inversions cada any) i dedicar aquests diners a inversions un 50% més moderades (reduint de pas el deute des del 42% al 35%). Quin sentit té haver acumulat patrimoni si ara (crisi) no serveix per cobrir una política social potent?. No en té cap de sentit, a no ser que es vulgui seguir esprement als qui ja suporten l'actual desequilibri en l'IBI (l'IBI ha crescut un 40% vs ingressos-patrimoni).

Aquí ho deixo, conscient que em queden coses en el tinter: reducció en informàtica? (537000 sense incloure nòmines), reducció en 'ciutat de les roses'? (125700), reducció dels gastos financers? (343730 (veure N2)).
En resum,, estic parlant d'adequacions que realitzades durant un termini de 4 anys, aconseguirien gran part dels objectius, permetent (1000000 +120000 +800000 +60000 +77000 +80000 = 2137000) una reducció sobre l'IBI urbà d'uns 15 punts percentuals.

Bales de plata addicionals.-
Encara podria completar-se el quadre exposat, si en els propers anys disminuís la càrrega social gràcies a una millora de la económia. Si no fos aixì, el camí fins a completar els 17 punts (a reequilibrar en l'IBI urbà) podria ser: seguir venent patrimoni per realitzar inversions que aportin rendibilitat patrimonial a curt (capítol 5 d'Ingressos); rendibilitat que aniria a cobrir les rebaixes addicionals en l'IBI (faltarien 280000 euros). Hi ha també alguna alternativa (veure N1)).

En fi, camins n'hi ha si hi ha voluntat política de voler retornar sobirania econòmica al ciutadà. Camins n'hi ha si es vol esmenar el desequili-expoli on ens va col·locar la bombolla i uns partits polítics allunyats de la gent i còmplices del desordre establert a favor de pocs.
El que aquí es proposa són solucions moderades i fetes a poc a poc. Solucions que poden ampliar-se més enllà del que hem dit (Veure N3).

Concloent.-
Johan Cruiff deia que els diners del Club havien d'estar en el camp, seguint el símil diríem que el patrimoni excedent de SFLl  hauria d'estar per atendre (temporalment) una part del cost de la crisi dels ciutadans.
No és només una qüestió política, que també doncs seria una expressió de salut democràtica; sinó que és fonamentalment una qüestió moral.

...........

Notes anexes:
N1.-  Una alternativa a això també podria ser: mentre seguís l'elevat cost social, tornar temporalment a endeutar-se fins al 42% (3 M euros), per realitzar les inversions referides (buscant rendibilitat patrimonial a curt).
N2.- Els gastos financers tot i haver-se reduït molt, encara son molt alts (343730 euros). Aquí hauriem d'haver aprofondit en la possibilitat de reduïr la deuta a llarg termini (uns 14 M euros) també a través de reduir patrimoni.... Queda pendent l'anàlisi, doncs no vull trivialitzar en les hipótesis de quina part del patrimoni es excedentaria i quina no.
N3.- Tot i que la legislaci´no permet dedicar algunes transferencies (d'organismes de rang superior tipus: Gene, Diputació, Area Metropolitana) a objectius diferents de la inversió; en els darrers anys l'AM ha autoritzat que fins a 900000 euros d'aquesta transferencia puguin desviarse a gasto corrent.
Això hagués permés suavitzar els increments d'impostos (o directament abaixar-los), cosa que no s'ha fet degut a la falta de voluntad de reduïr despesa.