(Basat en l'article publicat el maig 2017 al FetaSantFeliu, amb un nom semblant. Inclou una segona part sobre el soterrament, que llavors semblava revifar.)
Els perdedors de la crisi i de la globalització.-
Els ‘perdedors de la crisi i la globalització’ (PCG), són sobretot: els joves, els agricultorsr, i els treballadors d'indústries deslocalizadas. Tenen en comú que tots estan ‘allunyats de l'Estat’ (és a dir ni són funcionaris ni treballen en empreses lligades al BOE, ni en la banca, ni en utilities). Els PCG són fruit de: globalització + caos financer = crisi global.
La crisi ha afectat a més capes socials que les referides com PCG, per tant el sentiment antisistema està estès, però la dada diferencial és que els PCG han estat precaritzats.
La ‘democràcia occidental’, basada en una classe mitjana i un Estat del benestar, és incapaç de donar treball digne als PCG. Així, els seus actors principals (partits) esdevenen instruments inútils, còmplices de la creixent desigualtat. Per això els partits clàssics de govern democràtic són percebuts com a ‘màfies legals’ privilegiades, contràries al be comú.
Els PCG s'han erigit en protagonistes polítics als USA, Regne Unit, França; ells estan portant la pitjor part i estan actuant en defensa pròpia, ja sigui per carregar-se el sistema democràtic o per reformar-ho i retornar-ho als valors d'igualtat i fraternitat. Els qui s'escandalitzen pel populisme amaguen el seu suport a un sistema nociu per a moltíssima gent.
França: Populismes amb diversos continguts.-
França ens diu que hi ha un populisme igualitari, crític amb Europa; i un altre que manipula als PCG per crear un ordre amb més exèrcit, més xenofòbia, i menys impostos per a rics. Però també hi ha un populisme reformista europeista sorgit fora dels partits i liderat per Macron que va camí d'afermar-se.
Varoufakis va dir que Macron era l'únic que de debò havia recolzat als grecs. Macron ha guanyat. Els partits del sistema francesos han tingut un molt mal resultat.
El Populisme és la resposta dels PCG per rebutjar una democràcia formal que va contra ells. La paraula populisme és usada per certa premsa com alguna cosa molt dolenta, però aquesta premsa sol estar encobrint un prejudici a favor del sistema bipartidista clàssic.
Quan va sorgir Veïns per Sant Feliu (VPSF) se'ns va titllar de populistes perquè defensàvem la rebaixa de l'IBI a través d'una racionalització de despesa e inversió. A Macron se’l titllava de populista quan a l'abril 2016 va crear EM com alternativa a un sistema de partits en crìsi. Macron proposa reduir 50000 funcionaris d'un Estat que gestiona el 57% del PIB.
Els perdedors de la crisi i de la globalització.-
Els ‘perdedors de la crisi i la globalització’ (PCG), són sobretot: els joves, els agricultorsr, i els treballadors d'indústries deslocalizadas. Tenen en comú que tots estan ‘allunyats de l'Estat’ (és a dir ni són funcionaris ni treballen en empreses lligades al BOE, ni en la banca, ni en utilities). Els PCG són fruit de: globalització + caos financer = crisi global.
La crisi ha afectat a més capes socials que les referides com PCG, per tant el sentiment antisistema està estès, però la dada diferencial és que els PCG han estat precaritzats.
La ‘democràcia occidental’, basada en una classe mitjana i un Estat del benestar, és incapaç de donar treball digne als PCG. Així, els seus actors principals (partits) esdevenen instruments inútils, còmplices de la creixent desigualtat. Per això els partits clàssics de govern democràtic són percebuts com a ‘màfies legals’ privilegiades, contràries al be comú.
Els PCG s'han erigit en protagonistes polítics als USA, Regne Unit, França; ells estan portant la pitjor part i estan actuant en defensa pròpia, ja sigui per carregar-se el sistema democràtic o per reformar-ho i retornar-ho als valors d'igualtat i fraternitat. Els qui s'escandalitzen pel populisme amaguen el seu suport a un sistema nociu per a moltíssima gent.
França: Populismes amb diversos continguts.-
França ens diu que hi ha un populisme igualitari, crític amb Europa; i un altre que manipula als PCG per crear un ordre amb més exèrcit, més xenofòbia, i menys impostos per a rics. Però també hi ha un populisme reformista europeista sorgit fora dels partits i liderat per Macron que va camí d'afermar-se.
Varoufakis va dir que Macron era l'únic que de debò havia recolzat als grecs. Macron ha guanyat. Els partits del sistema francesos han tingut un molt mal resultat.
El Populisme és la resposta dels PCG per rebutjar una democràcia formal que va contra ells. La paraula populisme és usada per certa premsa com alguna cosa molt dolenta, però aquesta premsa sol estar encobrint un prejudici a favor del sistema bipartidista clàssic.
Quan va sorgir Veïns per Sant Feliu (VPSF) se'ns va titllar de populistes perquè defensàvem la rebaixa de l'IBI a través d'una racionalització de despesa e inversió. A Macron se’l titllava de populista quan a l'abril 2016 va crear EM com alternativa a un sistema de partits en crìsi. Macron proposa reduir 50000 funcionaris d'un Estat que gestiona el 57% del PIB.
És populista Macron? És populista VPSF? O simplement ‘populisme’ no ha de ser pres com una cosa negativa sinó més aviat com a sinònim de ‘crítics amb els partits del sistema en crisi’.
Els partits clàssics a Sant Feliu de Llobregat (SFLl).-
Els partits estatals de SFLl que han tingut responsabilitat de govern són la nostra aproximació a tot aquest univers en crisi. Uns partits que aquí van crear un sistema en el qual: excepte calderilla en obres, res es consulta a la ciutadania. Van crear una administració que responia (grandària e integrants) a les necessitats dels partits en termes de fidelitat i d'assegurar-se ingressos (via quotes al partit de càrrecs públics). Van tancar el pas a la incorporació dels millors gestors, suplantant-los per adeptes. Van teixir xarxes clientelares. ….
Per tot això, gens té d'estrany (l’estrany seria el contrari) que tinguem aquí: un govern aliança de ‘partits del sistema en crisi’ que busquen defensar el bloc d'interessos preexistents, un capítol1 distorsionat, inversions pur disbarat, alts increments en les contractes, plens que acaben tard per avorrir i destrossar el seu contingut, Etc.
A SFLl, molts PCG empobrits però que encara resisteixen, paguen un cost municipal injustificable.
Ni la ENDESA, ni GasNatural, ni el nostre Ajuntament estàn entre els perdedors de la crisi. Els seus pressupostos, facturació e inversions han seguit pujant com si la crisi no existís per ells. Mentre la empresa privada ha fet lo esperable, en el cas dels Ajuntaments han traït als accionistes (ciutadans).
Fa falta gent amb capacitat de gestió reconeguda que vulgui fer política sense submissió servil a l'aparell comarcal. Falta mantenir el ja fet en lloc de refer-ho cada poc. Sobren partits estatals i falten grups independents autòctons de SFLl. Sobren mocions tontes redactades a la comarca per distreure l'atenció i no parlar dels problemes reals.
(No crec que des de VPSF haguem d'aspirar a ser l'eix de diversos grups autòctons de SFLl que el 2019 poguessin aconseguir un pes decisiu. Tenim limitacions, un procés així ha de sorgir des de la ciutadania més conscient. El que dic és que la necessitat existeix i existirà.)
Els partits clàssics a Sant Feliu de Llobregat (SFLl).-
Els partits estatals de SFLl que han tingut responsabilitat de govern són la nostra aproximació a tot aquest univers en crisi. Uns partits que aquí van crear un sistema en el qual: excepte calderilla en obres, res es consulta a la ciutadania. Van crear una administració que responia (grandària e integrants) a les necessitats dels partits en termes de fidelitat i d'assegurar-se ingressos (via quotes al partit de càrrecs públics). Van tancar el pas a la incorporació dels millors gestors, suplantant-los per adeptes. Van teixir xarxes clientelares. ….
Per tot això, gens té d'estrany (l’estrany seria el contrari) que tinguem aquí: un govern aliança de ‘partits del sistema en crisi’ que busquen defensar el bloc d'interessos preexistents, un capítol1 distorsionat, inversions pur disbarat, alts increments en les contractes, plens que acaben tard per avorrir i destrossar el seu contingut, Etc.
A SFLl, molts PCG empobrits però que encara resisteixen, paguen un cost municipal injustificable.
Ni la ENDESA, ni GasNatural, ni el nostre Ajuntament estàn entre els perdedors de la crisi. Els seus pressupostos, facturació e inversions han seguit pujant com si la crisi no existís per ells. Mentre la empresa privada ha fet lo esperable, en el cas dels Ajuntaments han traït als accionistes (ciutadans).
Fa falta gent amb capacitat de gestió reconeguda que vulgui fer política sense submissió servil a l'aparell comarcal. Falta mantenir el ja fet en lloc de refer-ho cada poc. Sobren partits estatals i falten grups independents autòctons de SFLl. Sobren mocions tontes redactades a la comarca per distreure l'atenció i no parlar dels problemes reals.
(No crec que des de VPSF haguem d'aspirar a ser l'eix de diversos grups autòctons de SFLl que el 2019 poguessin aconseguir un pes decisiu. Tenim limitacions, un procés així ha de sorgir des de la ciutadania més conscient. El que dic és que la necessitat existeix i existirà.)
Epíleg.-
La gent està farta de uns partits que ‘utilitzen’ els municipis com a 'cortijos' propis i com a caixes de ressonància de discursos allunyats dels problemes. Ens mereixem una altra cosa.
Que un mig filòsof, jove, com Macron, pugui representar el rellançament d'una Europa a la vora del col·lapse, és esperançador. El seu populisme reformista pot consolidar-se obrint més camins per a les iniciatives (locals o no) independents dels partits.
Següent capítol : Soterrament.-
La confluència astral entre un Rajoy necessitat d'arguments, una lleu recuperació económica, i un ‘procés’ que va guanyant terrè, sembla farà ploure milions en infraestructures a partir de 2018. Dels 3 projectes de soterrament el de SFLl és el més acabat. Pot haver-hi una oportuni-tat, toca fer-li la gara-gara al Sr Millo i nomenar-lo fill predilecte de SFLl for ever.
Hospitalet, amb més ciutadans i pedigrí espanyolista, pot presentar batalla per ser primera opció; però la inversió allí és molt més bèstia i no hi ha projecte.
Probablement l'alcalde ens dirà que hem d'endeutar la ciutat fins al 110% del pressupost, ja que no hem estat capaços de desendeutar-nos (0%) per tenir marge (per inversions mal fetes).
No és raonable que SFLl hagi d'assumir un endeutament pel soterrament, que col·loqui la seva ràtio més enllà del 50%. No estan els temps per hipotecar més el futur.
[[Ultima hora: el PNB apunyala a el ‘procés’ a força de reforçar al PP amb el seu suport pressu-postari deixant el seu independentisme per el segle25. El ‘chollo’ que té el PNB (concert fiscal) s'acreix. Potser ‘el nostre’ soterrament, acabi realitzant-se en Sant Intxaurri over Bidasoa.]]
No és raonable que SFLl hagi d'assumir un endeutament pel soterrament, que col·loqui la seva ràtio més enllà del 50%. No estan els temps per hipotecar més el futur.
[[Ultima hora: el PNB apunyala a el ‘procés’ a força de reforçar al PP amb el seu suport pressu-postari deixant el seu independentisme per el segle25. El ‘chollo’ que té el PNB (concert fiscal) s'acreix. Potser ‘el nostre’ soterrament, acabi realitzant-se en Sant Intxaurri over Bidasoa.]]
No hay comentarios:
Publicar un comentario