Aquest es un PAM que només es un 'bodrio'? .. o també l'hem de titllar de trampós?

(article publicat el 28-4-2016, al diari digital: FetaSantFeliu)
.....

Contingut general.-
El primer eix dintre dels continguts del PAM (Pla de acció municipal), és 'la igualtat de drets i oportunitats', el segon és 'desenvolupament econòmic i dret al treball', el tercer 'entorn urbà i natural', i el quart parla de 'participació i Govern obert'.

Consideracions generals.-
No és un Pla pròpiament dit doncs barreja declaracions d'intencions (la major part) amb unes poques tasques concretes i mesurables.
Al final del PAM, s'annexa el Pla d'Inversions (PIN).
Creiem que el PIN hauria de ser un document autònom respecte al PAM, amb la seva explicació de motius i les anàlisis de cost-benefici.
Les inversions haurien de estar lligades a les decisions de ciutat (consultes) i només en part també al PAM.
És poc seriós no explicar com afecta el PAM a la despesa, i en canvi detallar totes les inversions (tinguin o no a veure amb el PAM).
En tenir tant contingut retòric, aquest PAM serveix en bastants punts tant per a un ‘barrido como para un fregado’. En molts dels seus punts permet fer, durant 3 anys, tot el que li vingui en gana a l'Equip de Govern.
La presentació del PAM s'ha fet amb bombo participatiu, però al poc s'ha vist que no hi havia voluntat d'arribar a amplis consensos.
El EG (43% dels vots) ha imposat la seva voluntat … i als Grups només se'ls ha deixat tocar alguns dels detalls si volien recolzar-lo.


Anàlisi del PAM, punts que recolzem i punts que rebutgem.-
1.- VPSF recolzem la part del PAM concernent a l'eix nº1, encara que creiem que hauria de concretar-se en actuacions perfectament definides i mesurables.
2.- VPSF respecte a l'eix nº 2, recolzem també la gairebé tots els continguts, amb les concrecions referides en el punt anterior.
3.- La part de govern obert i participació, és a dir l'eix nº 4: és la que trobem més deficient. Entenem que hi ha un 70% d'ambigüitat amb absència clamorosa de concrecions en uns temes en els quals els ciutadans s'han pronunciat taxativament com una cosa primordial.
Nosaltres creiem que en aquest punt haurien de afegir-se, almenys, aquests continguts:
   a.- Consulta anual ciutadana sobre les inversions de quantia superior a 700.000 euros
   b.- Compromís de contestació a instàncies en un període màxim de 40 dies.
   c.- Consulta popular a canvis en el Pla urbanístic.
   d.- Sistema informàtic obert (2017) a consultar totes les despeses i ingressos comptables (de forma agregada i desagregada).
   i.- Sistema informàtic obert (2017) a consultar tot el flux econòmic de contractació externa (des de la fase d'oferta fins a la d'execució).
   f.- No n'hi ha prou amb dir ‘millorar l’accés a la informació sobre l’estat de la tramitació’ perquè això pot traduir-se a acolorir el formulari. Cal comprometre's          amb data a donar accés públic a les dades sobre la tramitació, no fer-ho aixì es fer literatura.

També entenem que:
   g.- Els apartats referents a 4.3 ('Gestionar els recursos econòmics amb contenció, rigor i sostenibilitat') són punts bàsics per fer una gestió        oberta i donar accés ciutadà al funcionament del seu Ajuntament, però aquí són mers enunciats que no aclareixen res.

4.- En l'eix nº 3 (entorn urbà i natural), tenim punts a favor i punts en contra.
   a.- Ens sembla correcta la política de reduir consums elèctric i d'aigua potable.
   b.- Es parla d'una planta de generació i distribució de renovables (district heating) sense concretar ni definir que és i com és durà a terme.
   c.- Es parla de prioritzar el manteniment sense reconèixer el context actual de deficiències i insatisfacció en aquest tema. Sembla prioritzar-se inaugurar              (fotos) abans que mantenir (esforç callat).
   d.- Es vol potenciar les renovables però s'obliden de fer funcionar les existents (a la piscina).
    i.- La remodelació de places i equipaments (R Alberti, la Salut, F Maciá, Ll Companys, Ampliació Parc Europa, etc etc) constitueix un volum d'inversió desmesurat. Al no haver-hi manteniment correctiu, s'acaba anant a remodelacions totals cada pocs anys, en una política que dilapida recursos.
   f.- Ens sembla de cabdal importància el punt 3.3.2.1 ('Auditoria e inspeccions dels serveis municipals'), només que solsament amb l’enunciat no fem gaire bé        res.
   [S'han fet les bases per a l'Auditoria de les contratas (de neteja i residus), també en base d'un esquema declaratiu que considerem inoperant.]
   Proposem que es duguin a terme les enquestes de satisfacció ciutadana (ja incloses en els Plecs), aixì com: els ràtios de control periòdic, i la difusió                      ciutadana dels mínims exigibles.


Conclusions.-

La principal feblesa del Pla és la seva gènesi poc participativa.
El Pla vol ser participatiu, gairebé tot l'eix nº 4 parla de participació i la seva presentació sempre parla que vol ser un procés participatiu.
Però després resulta que no es vol comptar amb les idees dels Grups municipals per fer un PAM participatiu ja des de l'origen. És com si es considerés que els Grups municipals de l'oposició són ‘els altres santfeliuencs’, éssers inferiors que no estan capacitats per consensuar polítiques.
En lloc de consensuar amb els Grups, el EG munta una panoplia de reunions ‘participatives’ en les que, apart d’els treballadors implicats, van unes 4 o 6 persones.
Entenem que un PAM participatiu, hauria d'elaborar-se amb un consens més enllà del 70% de regidors.
Així mateix, hauria d'existir prèviament: un marc de control, seguiment i avaluació del PAM. És a partir d'aquest tipus de possibilitats que s'obriria camí la participació

La part bona que té el PAM s'en va en orris fins a transformar-se en un 'bodrio'.-
Perquè es manipula a l'opinió simulant participació, si no la hi ha?
Perquè es fa un PAM que ni és Pla ni és operatiu, de tanta inconcreción que conté?
Una resposta és que el PAM ha esdevingut en un llistat d'estratègies abstractes que té una cara positiva en l'eix 1º i en l'eix 2º; per a continuació incloure un eix nº 4 (govern obert i participació) que és pura xerrameca destinada a no concretar gens els temes participatius. És a dir, la cara positiva serveix per emmascarar el rebuig a la real participació (la codecisió) i a la transparència.
La cara positiva (eixos 1, 2, i part del 3) queda també malmesa per haver-se fet un PAM que, en general, pot tenir moltes lectures; és a dir: permet fer quasi qualsevol cosa i dir que s'ha acomplert el PAM.

Un PAM que pretén que ens empassem magnituts inversores que son una bogería.-
Un PAM que queda ‘tocat’ quan el EG l'utilitza com a cortina de fum per seguir gestionant sense comptar amb el ciutadà, és un PAM  trampós.
Si el Equip de Govern (EG) creu que amb retóriques generalistes, els ciutadans passaran per alt que en l'annex al PAM han ‘col·locat’ un PIN, que suposa ‘petar-se’ en inversions diàries uns 3,17 milions de pessetes. Nosaltres creiem que això no s'ho empassa ja ni la seva propia militancia.
Només una part de les inversions i una part de la despesa tenen sentit com a annexos al PAM, però si resulta que el PAM no és ni concret ni mesurable, llavors sobra el PIN, sobra demanar-lis que quantifiquin la despesa, ... i sobra el PAM.
O és que hi ha un altre objectiu espuri, consistent en intentar ‘vendre’ les meravelles d'una inversió embogida, que suposa anualment un 21% dels ingresos?

Un desig final.-
-. Ralenteixin les inversions no urgents.
-. Donin-li participació real e informació al ciutadà amb un pla concret d'actuacions realitzables abans de juny 2017.
-. No es resisteixin a la marea ciutadana que exigeix poder codecidir en els temes de ciutat.
-. Busquin amplis consensos amb els Grups municipals.
-. Prioritzin la despesa social abans que afavorir 'el tocho' ... Ni Villar Mir ni Florentno viuen al nostre municipi.